Per Héctor Martinez,
Project Manager Database Solutions
No és estrany trobar exemples on els conceptes d’innovació i creativitat són utilitzats de manera intercanviable. Tanmateix, tenir clares les diferències pot ser vital per establir l’estratègia per abordar el futur.
Lliçons del Premi Nobel de Física 2024
Però res millor que un exemple per comprendre les diferències, implicacions i sobretot, com podem abordar cadascuna. En aquest cas, l’exemple serà el Premi Nobel de Física 2024.
Aquest premi va ser molt controvertit, ja que molts pensaven que estava més a prop de la computació que no pas de la física.
Però precisament per aquesta barreja es converteix en un exemple fantàstic del camí que hi ha de la Creativitat a la Innovació. A més de ser una oportunitat per parlar dels pilars del desenvolupament de les xarxes neuronals, fonamentals en l’èxit de la Intel·ligència Artificial que veiem avui dia.
El Cas de John Hopfield
El 8 d’octubre de 2024, la Real Acadèmia Sueca de Ciències va entregar el Premi Nobel de Física a John J. Hopfield y Geoffrey E. Hinton “per descobriments i invencions fonamentals que permeten l’aprenentatge automàtic amb xarxes neuronals artificials”.
L’exercici de John Hopfield és un gran exemple de creativitat, on va aplicar principis de la física a la computació neural. En aquest cas la minimització d’energia (la veiem representada al gràfic com les valls) per trobar la millor ruta cap a l’estat de menor energia. També va fer servir els models de vidre d’espín (una estructura complexa usada en física per descriure materials desordenats) per representar com una neurona pot emmagatzemar informació.
L’objectiu era trobar un equilibri òptim en un sistema complex, la idea que inspiraria el funcionament de les xarxes neuronals. Aquesta connexió entre disciplines aparentment dispars és un exemple perfecte de creativitat en acció, on una disciplina permet evolucionar-ne una altra completament diferent.
Finalment, John Hopfield va desenvolupar les xarxes neuronals que porten el seu nom i per les quals va rebre un Nobel que celebra la física, la intel·ligència artificial i, sobretot, el poder de la creativitat.
La Contribució de Geoffrey Hinton: de la Creativitat a la Innovació
Geoffrey Hinton va portar aquestes idees creatives al terreny de la innovació pràctica. El seu treball va afegir:
- Neurones ocultes: donar sentit a allò abstracte. Mentre la idea original treballava amb els dos valors de l’spin, les neurones ocultes són allò que permet treballar amb idees abstractes, com ara els objectes d’una imatge o el context d’un text. En altres paraules, va afegir capes intermèdies que ajuden a interpretar informació més complexa, com ara reconèixer una cara en una foto.
- Retropropagació: l’algorisme que aprèn de l’error. Aquest algorisme permet calcular com s’han de modificar els pesos d’una xarxa neuronal (o els estats de mínima energia de la idea original) per minimitzar l’error.
Hinton va convertir una visió en impacte. Va transformar la teoria en aplicacions concretes que avui impulsen tecnologies com el reconeixement de veu i el processament del llenguatge natural, sent la base del Deep Learning.
Diferenciant Creativitat i Innovació
Hi ha multitud de tests per mesurar la Creativitat, com el de Guilford sobre pensar usos alternatius a objectes, el de Torrance en què completem dibuixos incomplets. Però personalment el que m’agrada més és Words d’Andreu Buenafuente. On davant d’una paraula cal respondre amb una altra, semblant però no evident, i que només l’Andreu sabrà puntuar.
L’avantatge de l’últim exemple és que deixa clar una característica de la Creativitat: és totalment subjectiva.
La creativitat pot ser impulsiva, artística fins i tot de vegades irracional. Això implica que serà complicat mesurar-la i no tots la mesurarem igual. El que sí que podem dir, és sempre serà el punt de partida.
La creativitat de Hopfield es va manifestar en la seva capacitat per visualitzar connexions entre la física i la neurociència computacional; unint dos usos no directament relacionats, completant una figura incompleta i segurament aconseguint la màxima puntuació d’Andreu.
El seu treball a més va servir de germen per a les Innovacions següents, i és que la Innovació sempre implica Creativitat, però no a la inversa.
La Innovació és més organitzada, un procés analític i racional pel qual aterrem les idees més inèdites o en fem servir d’altres per millorar. Es converteix en una finalitat que podrem concretar i, per tant, mesurar-ne els resultats.
Hinton va innovar en desenvolupar algoritmes i tècniques que van fer possible que les idees de Hopfield tinguessin un ús pràctic. Va millorar el disseny afegint neurones ocultes que ens permetrien treballar amb les idees que ens són útils i va crear un algorisme per millorar els resultats i evitar els errors. Resultats concrets i mesurables.
En definitiva, va posar aprenentatge profund (Deep Learning) a la pràctica.
Lliçons del Premi Nobel per a l’Empresa
El reconeixement a Hopfield i Hinton subratlla la importància de la sinergia entre creativitat i innovació. Les seves contribucions han establert les bases del que avui coneixem com a intel·ligència artificial, demostrant com les idees creatives poden transformar-se en innovacions que canvien el món.
Tot i que a l’empresa sigui més fàcil fomentar la Innovació, ja que estem més acostumats a processos i coses que puguem mesurar; no hem d’oblidar la Creativitat, que sempre és on comencen les idees.
Des del Abast Innovation Lab hem creat un procés d’Innovació Contínua que té com a objectiu professionalitzar la Innovació. Això s’aconsegueix donant garanties i permeten mesurar la Innovació, en un procés que acompanya els impulsors d’idees i protegeix la companyia i els seus socis de la Innovació fallida.
Però no ens podem oblidar de la Creativitat, i per això també hem obert un procés de cerca d’idees a tota l’organització i hem impulsat el Premi Josep Servat en honor al fundador de l’empresa. Un guardó creat per destacar i reconèixer el treball dels equips que han apostat per solucions creatives, noves tecnologies, o que han generat un gran impacte en els nostres clients.
Preparant-se per al Futur
La Creativitat i la Innovació, representades pel Premi Nobel de Física del 2024, ens mostren un enfocament d’equilibri entre la generació d’idees creatives i la seva implementació pràctica. Un equilibri que no sorgeix a la primera i que requereix tant espais per generar idees com a disciplina per posar-les en pràctica.
En tecnologia, no deixen de sorgir noves idees que ens volen ajudar a abordar el futur. Ajudar Abast i els seus clients a materialitzar aquest futur, d’una manera professional i segura, és un dels objectius de l’Abast Innovation Lab.
El treball de Hopfield i Hinton ens recorda que el futur pertany a aquells que no només somien amb noves possibilitats, sinó que també tenen la determinació de fer-les realitat. Està la teva empresa llesta per ser part de la propera gran innovació? Si és així, contacta’ns a través del nostre formulari web.